UNA MICA D'HISTÒRIA

En realitat, l’antic camí ral de ferradura de Besalú a Puigcerdà per Camprodón, com l’anomena pomposament en Cèsar August Torras, embocava a la Vall del Bac per la collada del Sitjar, a 1.015 metres d’altitud, assolia la quota mes baixa a l’Hostal – 570 metres- i ascendia novament fins al coll de Carrera, a 650 metres.
A partir del coll de Carrera, el camí seguia la vall i la riera del mateix nom, presidides per la grandiosa masia de Colldecarrera, d’antiquissim origen, ja que la contrada “valle Carraria” se cita l’any 966 en el testament del comte Seniofred de Besalú.

Ramon Sala i Canadell / Narcís Puigdevall i Diumé / Josep Mª Melció i Pujol, CAMINANT PER L’ALTA GARROTXA, abril de 1984.


Santa Maria de Castellar: La història ofereix un pretèrit oscur i indesxifrable; no hi ha elements escripturats, tot són deduccions i hipòtesis. Com si milers d’anys abans de Jesucrist –primeries de l’edat del ferro- hagués existit un poblament tribal en els llocs que ocuparien després l’església –possiblement una mena de casa fortificada- i el veïnat espars per la rodalia. La Vall de Bianya encara es trobava estagnada, amb illots que aflorarien entre les aigües enllotades, farcits de vegetació. Només dalt la carena podia haver sobreviscut una colònia de caçadors, predecessors dels qui, en temps de transició, donant el pas a una cultura més perfeccionada, escarbotarien els ermots i començarien a trobar gust en la vida sedentària.
Els rastres d’enterraments i vasos d’incineració esbocinats són ben eloqüents. El Mateix topònim Castellar, reserva secrets inexcrutables, coincidint en d’altres llocs de Catalunya on s’escau la troballa de jaciments prehistòrics. Castellar de la Muntanya, en aquest aspecte podria oferir sorpreses als estudiosos.

Ramon Grabolosa i Puigredon, BESALÚ, UN PAÍS ASPRE I ANTIC, Granollers, 1973